El travertí és antilliscant?

El travertí pot variar en la seva resistència al lliscament en funció de l'acabat aplicat a la superfície.

Acabat polit: el travertí polit té una superfície llisa i brillant, que pot ser més relliscosa, sobretot quan està humida. Pot ser que no sigui adequat per a zones propenses a l'exposició a l'aigua, com ara banys, dutxes i cobertes de piscines, sense tractament ni precaucions addicionals.

Acabat polit: el travertí polit té un acabat mat o setinat que és més suau que els acabats d'esquerdes naturals, però menys relliscós que les superfícies polides. Ofereix una millor resistència al lliscament que el travertí polit i és adequat per a la majoria d'aplicacions interiors, com ara terres, taulells i revestiments de parets.

Acabat tombat o raspallat: el travertí tombat o raspallat té una superfície texturada amb una sensació una mica més rugosa. Aquest acabat proporciona una millor resistència al lliscament en comparació amb els acabats polits o polits, el que el fa adequat per a zones exteriors com patis, passarel·les i cobertes de piscines, així com per a terres interiors on la resistència al lliscament és una preocupació.

Acabat Natural Cleft: Aquest és l'acabat més texturat, on la superfície conserva les seves irregularitats i rugositat naturals. El travertí d'esquerda natural ofereix la millor resistència al lliscament entre tots els acabats i s'utilitza sovint en aplicacions exteriors on la resistència al lliscament és crítica.

Per millorar la resistència al lliscament del travertí, especialment a les zones propenses a la humitat, s'aconsella triar un acabat polit, enrotllat o raspallat en lloc de polir. A més, l'aplicació d'un segellador adequat per millorar la tracció pot millorar encara més la resistència al lliscament de les superfícies de travertí. El manteniment regular, inclòs el manteniment de la superfície neta i lliure de residus, també contribueix a mantenir les condicions de seguretat sota els peus.